La meditació tántrica, en la seva autenticitat

El camí yóguico està ple de tècniques i aproximacions de gran profunditat que provenen del tantra. Swami Satyananda Saraswati, qui ensenya les bases d’aquest camí des de fa més de 30 anys, ens introdueix en la seva essència en aquesta entrevista.

Què és el tantra?

La paraula sànscrita tantra significa “allò que expandeix el coneixement”. El tantra és una visió del cosmos i d’un mateix. És el reconeixement que el cosmos és la bella manifestació de la shakti, el poder còsmic de l’Absolut. Aquest mateix poder resideix de manera latent en l’ésser humà i se’l denomina kundalini shakti. El tantra aspira en despertar d’aquesta energia perquè el yogui visqui la seva plena potencialitat. Reconèixer la divinitat d’aquesta shakti (energia) en un mateix i en tot, i arribar a la plena comunió entre l’essència del tot i la pròpia essència és la meta del tantra.

On trobem el seu origen?

En un tradició mil·lenària que és part central de l’hinduisme i que, encara que fonamentat en els Vedes, es basa en els Agamas, escriptures de gran antiguitat. El tantra ha exercit un gran impacte en la majoria d’escoles de l’hinduisme tal com el coneixem avui dia. Aporta noves tècniques i aproximacions yóguicas de gran profunditat i poder que porten cap a la transcendència. La ciència dels mantres, els yantras i molts dels rituals hindús s’originen del tantra.

En què es basa la meditació tántrica?

El tantra proporciona un sistema elaborat de sadhanas, o pràctiques yóguicas, l’objectiu de les quals és que l’aspirant recuperi el seu estat real, l’estat d’unitat amb el Tot. La meditació (dhyana) és una part important d’elles.

El Vijñana Bhairava Tantra és un text fonamental del segle IX en el qual Shiva, com guru, instrueix a la Devi (deessa) i li imparteix 112 contemplacions (dharanas) per a arribar a l’experiència de la Realitat Suprema. Totes elles volen portar la ment a l’espai de no-concepte que transcendeix al mateix meditador i el meditat, conduint-li al reconeixement de la seva essència transcendent.

En aquestes meditacions trobem diferents tècniques com el mantra, la respiració, mudras, bandhas, contemplacions com generar un buit en la ment, sentir l’univers com a buit, meditacions en diferents parts del cos, la concentració en la immensitat del cel; en experiències sensorials com el goig o el dolor…

Ens podria guiar per una d’aquestes meditacions?

Una d’aquestes dharanas és la següent. Shiva exposa: “Després de posar la seva mirada en un objecte qualsevol, lentament el yogui ha de retirar l’atenció juntament amb qualsevol pensament; d’aquesta manera oh Deessa!, es converteix en un temple buit”.

L’aspirant es concentra plenament en un objecte extern amb total atenció, tota l’atenció està en l’objecte. Ara hi ha un moment important: lentament aquesta plena atenció deixa d’estar en l’objecte i es dirigeix al subjecte, a la ment del meditador lliure de tot pensament i concepte, al testimoni.

Tal com diu Shiva en el vers, ‘d’aquesta manera es converteix en un temple buit’, és a dir, reconeix l’espai de plenitud que existeix més enllà dels canvis de la ment, i el practicant descansa en la seva pròpia plenitud.

Aquesta contemplació seria pròxima a la visió de samadhi que Patañjali exposa en els Ioga Sutras.
Certament, el yogui es concentra plenament (dharana), entra en el procés de meditació (dhyana) i desapareix en la Consciència una (samadhi). Hi ha dharanas que podem sentir molt pròximes, unes altres ens poden semblar llunyanes . Shiva, en la seva gran compassió, ens dona aquesta gamma de meditacions per a abastar els diferents temperaments dels aspirants. Seguint l’essència del tantra, aquestes contemplacions sempre han d’anar acompanyades de l’emanació de shakti del mestre perquè fructifiquin plenament.

Quina és l’essència del camí del tantra?

És la comprensió que estem submergits en la divinitat; estem sempre vivint en ella. Podem citar una altra de les contemplacions del Vijñana Bhairava: “On sigui que la ment vagui, ja sigui fos o també dins, aquí està la condició de Shiva. I a on més podria anar si Shiva ho satisfà tot?”. Quan per mitjà d’aquestes pràctiques el yogui va més enllà de la ment conceptual i dual, entra en l’estat de Shiva, l’Absolut.

El treball de l’aspirant davant aquest sublim ensenyament és, per mitjà de la intensitat de la seva pràctica, destruir els conceptes de la seva ment que li porten a percebre un món dual, impedint-li reconèixer la presència divina en tot. És aquí on sense una intensa i total transformació de l’individu, el tantra no pot donar fruit. Això comporta la iniciació del mestre (diksha), la pràctica (sadhana) i una intensa aspiració (mumukshutva).

Com podem endinsar-nos en aquest camí poderós?

Si alguna cosa hi ha important en el tantra és la necessitat del mestre i de la iniciació (diksha), que comporta una transmissió energètica, una potenciació de la shakti en el cercador. Hi ha moltes subtileses que no poden ser comunicades en paper.

Desafortunadament hi ha una comprensió molt errònia del tantrisme a Occident, on teràpies purament sexuals es presenten com tantra. A vegades la senda del tantra s’entén com a pur hedonisme o un camí sensorial. El camí tántrico autèntic comporta abstencions i una rigorosa disciplina per a portar a l’individu més enllà de l’aparença de la individualitat; pel que el yogui no pot estar apegat al món sensorial, ja que seria un gran obstacle. La unió entre Shiva i Shakti té lloc a l’interior del yogui, reconeixent en si mateix un estat d’absoluta aquesta i plenitud. Per al tantra, tots sense excepció, som en essència consciencia, llibertat i aquesta.