Satyananda Saraswati, un mestre hinduista a Catalunya

“Cada dia milions de persones moren sense saber qui són: no siguis una més.” Ara fa uns anys, Svami Satyananda Saraswati donava aquest consell a un periodista que l’entrevistava. Un suggeriment que només el poden fer aquells que realment han aconseguit trobar-se a si mateixos, com és el cas del primer Svami català. Quan encara era un adolescent, Svami Satyananda Saraswati —el seu nom d’aleshores forma part del passat—, va decidir marxar de casa a la recerca d’un sentit vital i més llibertat. Però després d’uns anys viatjant per Europa, lluny de la repressiva Espanya franquista, va adonar-se que aquell no era el tipus de llibertat que desitjava. Aleshores, va aproximar-se al ioga i a la meditació, i va descobrir el Bhagavad-Gita, text sagrat dels hinduistes, que li va generar un fort impacte. Va vendre les poques pertinences que tenia i, el 1976, va viatjar a l’Índia a buscar un guia espiritual. Un viatge sense res i a la recerca de tot.

L’essència de l’Índia

Travessant el país des de l’Himàlaia fins a Ganeshpuri, el català va aprofundir en la tradició hindú, especialment en la doctrina Advaita Vedanta, en el xivaisme i en la filosofia del ioga. Va ser en aquest darrer poble, molt a prop de Bombai, on va conèixer el Svami Muktananda, el seu mestre espiritual, qui l’inicià en el camí de la meditació. Es va consagrar en l’art de la contemplació, va estudiar detalladament les sagrades escriptures i va aprendre el sànscrit. Després de trenta anys a l’Índia, el 2009 va decidir tornar a Catalunya, on avui promou l’essència del ioga, explica l’hinduisme i comparteix la seva experiència espiritual i vivencial. I, ja com a mestre, ofereix consell a aquells que, com ell va fer un dia, necessiten eines per saber qui són: “No s’ensenya a trobar-se a un mateix, se n’aprèn”.

L’hinduisme atorga el títol de mestre a ascetes que es dediquen a l’ensenyament o a la predicació. Svami Satyananda Saraswati avui professa des d’Advaitavidya, associació dedicada a la pràctica, la contemplació i l’estudi de la tradició hindú, i des dels llibres que escriu: ‘Mística medieval hindú’ (Trotta, 2003) i ‘El hinduismo’ (Fragmenta, 2014).