Swami Satyananda és una eminència en el món de l’hinduisme i aquest cap de setmana, a San Quirçe i a Palau Quintanar, va explicar les claus de la disciplina

MIGUEL ÁNGEL LÓPEZ Segovia Dilluns, 30 setembre 2019

Swami Satyananda (Barcelona, 1955) és espanyol i un prestigiós mestre de ioga. Aquest cap de setmana va acostar els seus ensenyaments en una conferència i un seminari que van atreure a segovians i a molts interessats d’altres llocs. En aquest món global, propici també perquè els xerraires tinguin els seus mitjans de difusió, afirma que als mestres autèntics se’ls distingeix perquè, en el cas del ioga, «el viuen en totes les accions».

–El ioga és una disciplina sobre la qual existeix una certa confusió en occident. Com se supera aquesta confusió? Què és en realitat el ioga?

–El ioga és un mètode d’autoconeixement que forma part de l’hinduisme. En occident és molt coneixent el ‘hatha ioga’, i aquest usa el cos i l’energia vital per a portar a la persona un estat de pau i harmonia i accedir a estats de consciència més profunds.

–Vostè porta gairebé 50 anys estudiant aquesta disciplina, què porta a un barceloní a viatjar a l’Índia per a iniciar-se en el ioga?

–La cerca de la infinitud, tots busquem la plenitud i la felicitat. De jove vaig sentir que l’hinduisme expressava amb gran profunditat una visió de la vida i de la sacralitat del cosmos que em va commoure profundament. Als 20 anys vaig viatjar a l’Índia per a buscar un mestre i aprendre d’aquesta tradició.

–Per què canvien el seu nom quan arriben a un nivell?

–No hi ha cap necessitat de canviar el nom en el camí del ioga. En alguns casos el mestre pot atorgar un nom al seu deixeble perquè sigui d’inspiració en el seu camí.

–El ioga té un origen oriental i ancestral, és compatible amb la cultura europea?

–El ioga forma part de l’hinduisme i de la gran tradició indoaria de la qual la nostra cultura espiritual participa també. Indubtablement el ioga és compatible amb l’esperit d’indagació europeu.

–Es diu que el ioga l’ha d’ensenyar un mestre, és possible l’aprenentatge autodidacta?

–L’aprenentatge amb un mestre sempre tindrà una solidesa i un poder que un esforç autodidacta mai podrà aconseguir.

–Els qui el practiquen parlen d’un benefici directe per al cos i l’esperit, què es requereix per a fer ioga?

–Per a qualsevol pràctica el més important és regularitat.

–És necessari canviar l’alimentació i els hàbits?

–Una alimentació sana o fins i tot vegetariana, serà molt saludable per al cos. Uns certs hàbits com les drogues, el tabac i unes certes begudes no són saludables ni propícies per a la pràctica del ioga. Moltes vegades la pràctica i l’harmonia que comporta fa que de manera natural aquests hàbits desapareguin en la persona.

–Influeix la pràctica del ioga en el treball?

–Influeix en el treball i en la nostra vida. El ioga ens ajudaria a estar més centrats presents i menys dispersos.

–Una pregunta compromesa. Hi ha una certa impressió que en totes les branques de les diferents religions i creences sol haver-hi molt xerraire que busca incauts per a fer diners, ocorre també amb el ioga, com es distingeix als falsos mestres?

–En tots els camps de la vida hi ha xerraires i aprofitats. En el camp del ioga un pot veure si el mestre parla d’una saviesa de la qual forma part. El mestre autèntic no sols coneix el ioga sinó que el viu en totes les accions.