Per Catalunya Religió. Dij, 28/05/2020
(Lucia Montobbio -CR) La comunitat hinduista interpreta el coronavirus com a reflex d’una societat que cada vegada es mostra més capitalitzada, més individualista. Així i tot, hi ha esperança donat que el que es pensi, faci, digui avui afectarà el futur pròxim. El treball espiritual individual s’ha alimentat de la soledat i la pau del confinament, i ara es torna cap a l’exterior per acompanyar els altres, per cercar l’harmonia amb l’entorn. Afirmen que la felicitat no es troba fora, i que el patiment sofert serà útil.
Felicitat interior
Shivani, membre de la comunitat hinduista Advaitavidya, explica que aquest confinament ha estat una oportunitat per treballar l’espiritualitat “hem pogut interioritzar, llegir, contemplar i reflexionar sense tantes distraccions… quan tens un camí intern, la soledat i la introspecció és nutritiva, el confinament ens ha donat més temps per intensificar la pregària i ens ha fet avançar cap a la joia, cap a la llibertat, ha estat una nova ocasió per descobrir que la plenitud està al nostre interior.”
I és que “des de l’hinduisme es creu que en el fons de tot hi ha una oportunitat per créixer, per reinventar-se, totes les coses que ens passen a la vida, per dures i difícils que siguin, són per bé, ens hem de preguntar: què puc aprendre d’això? Com puc créixer davant d’aquesta situació? Tot pot ser un reforç per cercar encara més endins, trobar la joia interna i no cercar seguretat només en l’extern.”
Alba Espárgaró, membre de la Grup Amma Espanya, continua amb aquesta idea i l’exemplifica amb un dels missatges que ha donat Amma durant aquest període “ella ens ha parlat de Lakshmi, un tret d’aquesta deïtat femenina és el coratge, és necessari que en aquest moment siguem valents i no ens deixem endur pel que passa fora, cal que ens ancorem en la nostra interioritat, que ens centrem en la nostra essència per no perdre la pau.”
Aquest treball personal es comprometrà després amb el món exterior. Chinmayi, de l’Asociación Shiva – Shakti – Om, descriu que la pràctica individual porta felicitat personal, i que aquesta després retorna a l’exterior. “Que un hinduista vetlli pel seu estat intern no vol dir que es desentengui de l’altre, així no compliríem amb el propòsit de la pràctica hinduista, la nostra pau interior servirà per acompanyar els altres, per donar calma, tranquil·litat en aquest temps de pandèmia… hem d’estar en harmonia amb l’exterior, si no ho estem… la nostra pràctica de poc servirà… .”
El coronavirus com a reflex de la societat
Gundicha, membre del Temple Hare Krishna de Barcelona, adverteix que hem castigat al planeta “pensem que res s’acaba, que ho podem agafar i explotar tot, que les generacions futures ja s’espavilaran, no podíem seguir així, això estava per arribar, hem de canviar de xip, està clar que quan abusem d’algun element hi haurà un efecte, per exemple si una persona abusa de l’alcohol, el cos respondrà i si no fa cas, el cos dirà: bé, ja n’hi ha prou d’aquest color; estem veient les orelles al llop, no podem viure amb aquesta opulència.”
Chinmayi recorda que sobre els esdeveniments que estem vivint hem de tenir en compte el karma. “Nosaltres, que vivim en una dimensió limitada pel temps i l’espai, ens hem de responsabilitzar dels mals que generem; actuem a partir de la nostra ment, el nostre cos, les nostres paraules, i en aquesta dimensió existeix el karma que es basa en el sistema de causa-efecte, el que fas ara tindrà un efecte demà, el que vas fer ahir té un efecte avui… el que estem vivint prové de decisions que hem pres tant des del nostre individu, com des de la nostra societat… tot té un efecte i hem d’assumir les desgràcies, les calamitats, els problemes… l’origen exacte d’aquest virus es desconeix… així i tot és evident que hem explotat la natura i que ella se’ns pot haver tornat.”
“Tal faràs, tal trobaràs”, resumeix Espargaró, “per descomptat, el virus pot ser la resposta de la natura, el nostre comportament influeix en el benestar del món, i hem de parar atenció als nostres pensaments, accions, paraules, cadascú de nosaltres té molt poder encara que de primeres no ho pugui semblar… un dels deixebles més propers d’Amma explica que la natura no és compassiva, la natura té normes, i nosaltres les hem trencades totes, i aquí apareix com a resposta un element irat, el coronavirus, que va a la seva i és el reflex de la nostra societat. Reflexionar sobre el que som i com ens relacionem és una gran oportunitat de créixer espiritualment.”
Pràctiques que troben la seva continuïtat
Shivani descriu que els hinduistes poden fer molta de la pràctica a casa, per a ells no és indispensable compartir l’oració en grup, així i tot han trobat a faltar el contacte amb les persones que acostumen a veure, han utilitzat les noves tecnologies per seguir en contacte, “el mestre Swami Satyananda Saraswati durant aquest període ha estat donant classes online als seus devots de tot el món, cosa que ha unit més a la comunitat en tenir encara més contacte que l’habitual amb el mestre, això junt amb la possibilitat de tenir més temps per a la pràctica ha fet que per a molts hagi estat un període de gran creixement espiritual.”
Gundica explica que s’han trobat en una situació similar “la nostra activitat s’ha vist molt afectada donat que un dels serveis principals és el del menjador obert al públic “hem hagut de processar aquesta circumstància com a un temps que ens brinda pausa, i ens hem centrat a impartir en modalitat virtual les classes de filosofia, de lectura de textos sagrats, de cant… les emetem cada dia, al matí i a la tarda en el nostre canal de Facebook… la gent ara s’apunta a tot, estem sorpresos de l’alta assistència, tantmateix crec que les classes i les sessions de grup funcionen millor presencialment, els assistents si es troben físicament són més participatius.”
Espargaró comenta que el grup d’Amma també ha pogut continuar la seva activitat on-line, de fet, per primera vegada a la història, s’ha pogut accedir a les ensenyances d’Amma i dels seus deixebles més directes a través de les xarxes “això i el contacte continuat amb els altres membres del grup, ens ha permès sentir-nos més pròxims els uns als altres en un moment que semblava complex; també hem continuat amb la nostra activitat social, hem pogut distribuir aliments i cosir mascaretes per a hospitals com el de Vic o l’infantil de Sabadell, per qui hem utilitzat teles amb estampats infantils… només hem hagut d’interrompre la nostra activitat en grup de plantar arbres a terrenys desforestats.”
Festes confinades
El calendari solar i lunar dels hinduistes “continua en marxa amb virus o sense” determina Chinmayi, i és per això que la comunitat ha viscut diverses festes en confinament com ara “Navararti que es dedica a la deessa Durga, la mare de l’univers hinduista; la festa on es recorda al deu Hanuman; la celebració de l’aniversari del gran mestre espiritual i reformador Adi Shankaracharya; la festa Ganga Jayanti o el naixement del riu sagrat Ganges.”
Gunfica explicita que els hinduistes, i en particular la seva comunitat, participen d’altres festes a què també han hagut de renunciar “hem perdut tota l’activitat relacionada amb aquests mesos que té a veure amb fires, casaments, el yoga day, la festa de la terra, ha estat un inconvenient econòmic, però sobretot hem trobat a faltar a amics i coneguts, també creiem que veurem afectada la festa dels carros que és al juliol, o la del naixement de krishna a l’agost.”
Per altra banda, Shivani comenta que a la seva comunitat s’han seguit fent les celebracions tradicionals del calendari hindú per la via virtual, i “amb més assistència que l’habitual ja que hi ha pogut participar gent d’altres parts d’Espanya, de Mèxic i més indrets de Sud-Amèrica.”
Un patiment que activa
Shivani recorda que estem vivint en l’era de Kali Yuga: és una època en la qual es diu que tot es tornarà més obscur, donat que el poder estarà centrat en els diners, el consumisme, l’individualisme i l’egoisme. “Igual que aquest virus que ens ha separat encara més dels altres, no podem ni apropar-nos, la por a la mort i a la malaltia ens allunya i ens afebleix fent-nos més manipulables, però és en aquesta mateixa era que es diu que si estàs cercant la plenitud interior, i tens un camí espiritual, això no t’afectarà, seràs capaç de trobar els trets positius, fluir, acceptar, tenir fortalesa, no caure en la por i mantenir l’acció correcta i l’atenció interna… Aquesta experiència ha servit per valorar l’essencial, per entendre que no podem basar la nostra seguretat només en el fet exterior.”
En algunes ocasions, aquesta valoració ha definit opcions vitals. El mateix Gundica confessa que ha pres la decisió d’abandonar Barcelona i anar-se’n a viure al camp “segurament em traslladaré a Maçanet de la Selva, o a la Granja que tenim a Guadalajara, tots dos són projectes Hare Krishna… el temps a la plaça del Rei ha servit per transmetre el missatge que volem a més quantitat de persones… he gaudit impartint classes i cants, o servint en el menjador, però ara, en la meva darrera etapa vital, vull estar prop de la terra.”
Com diu Chinmayi “hem après a valorar a tot allò de què ens hem vist privats, el contacte amb la natura, les relacions personals, ens sentim esgotats de mirar pantalles i utilitzar màquines per comunicar-nos, tenim ganes de fer abraçades i petons; hem entès que la salut és important, així que hem parat atenció a l’exercici físic i a l’alimentació; també la llum del sol, molts ha passat el confinament sense balcons o terrasses i han trobat a faltar el sol; ens hem tornat més austers, hem anat al que és essencial, hem consumit menys, i hem entès que hi ha coses vitals que no es poden comprar; hem reflexionat i meditat més sobre la vida i la mort, ens hem comprès éssers limitats, el nostre temps és curt… el patiment ha fet que ens activem.”