Entrevista per Yoga en Red

Swami Satyananda Saraswati ens explica, amb la seva habitual amenitat i erudició, els ensenyaments d’aquest text, La Devi Gita o El cant de la Deessa, en aquesta entrevista d’Irene Jimeno.

Swamiji, podria comentar-nos què és la Devi Gita?

La Devi Gita és un profund text que forma part del Srimad Devi Bhagavatam, una escriptura (purana) que tracta sobre la grandesa de la Deessa, la gran Mare que tot el crea i sosté. La Devi Gita conté una profunda i valuós ensenyament, consta de deu capítols i té una mica més de cinc-cents versos. A l’inici del text els déus propicien a la Devi. Ella els revela la seva forma infinita que inclou tots els mons, éssers i plans d’existència (viratsvarupa). Després d’aquesta commovedora visió, la Devi imparteix en un extraordinari diàleg l’ensenyament del camí que condueix a la Realitat Suprema.

Quin l’essència del text?

La Devi exposa que existeixen tres camins molt importants: el karma ioga, el camí de l’acció desinteressada; el bhakti ioga o camí de la devoció; i el jñana ioga, el camí del coneixement. Alhora, mostra que no són camins separats sinó que l’aspirant ha d’incloure els tres en el seu propi procés, encara que pugui existir una propensió natural cap a un d’ells.

Quin d’aquests camins seria el més adequat per a començar?

Tradicionalment el camí comença pel karma ioga, l’acció desinteressada. A l’inici ens identifiquem amb un cos, una ment i un ego que es creï el faedor. El yogui fa un primer pas oferint la seva acció, dedicant la seva vida a alguna cosa que transcendeix la seva individualitat. Quan la nostra vida es converteix en un oferiment a la divinitat, anem deixant enrere l’opacitat i el desig egoico; la nostra ment i intel·lecte es fan més lluminosos.

Alhora els textos sempre emfatitzen que la bhakti (devoció) és el camí més senzill, encara que no és una cosa que puguem forçar, ha de sorgir del nostre cor. La nostra ment pot dirigir-se sempre cap a l’immediat i fàcilment accessible, allò que ens gratifica sensorialment, o bé pot dirigir-se cap al diví i etern.

Amb el suport d’una acció dhármica, harmònica i desagafada, i un cor ple de devoció, el coneixement, jñana, arriba com la  culminació d’aquest procés. Llavors el coneixement que la divinitat no és diferent al nostre propi Ser apareix de manera natural, com el sol a l’alba.

Quins passos o pautes pot trobar el practicant de ioga en aquest text?

El text desplega un ensenyament molt ric. La Devi, per la seva compassió, vol donar resposta i pautes a les diferents potencialitats dels aspirants. Ella ens instrueix en el ashtangha ioga o ioga dels vuit passos, en el kundalini ioga, en el ioga de la devoció, en el ioga del coneixement… Ens instrueix sobre llocs sagrats, rituals i fins i tot celebracions i formes d’adoració vèdiques i tántricas. Però per sobre de tot, la Devi emfatitza que la meta de tots els iogues és el coneixement de Brahman, de l’Absolut, la nostra pròpia essència.

Qui poden accedir a aquest coneixement i quines qualitats han de conrear?

Com en tot camí yóguico, han de conrear-se unes qualitats bàsiques. Primer hem d’adonar-nos que el procés abasta la totalitat de la nostra vida. Si considerem que fem ioga sol quan anem al centre de ioga a practicar asanas, no hem comprès aquest procés. El ioga comença amb el que mengem -quan deixem de ser violents en la dieta deixant matar animals innecessàriament-. El ioga inclou també el que llegim i el que veiem, així que abandonem les lectures o imatges que enterboleixen la nostra ment amb impressions estranyes. El ioga comporta una purificació i una elevació de la ment, així com el desenvolupament d’unes certes qualitats ètiques. Per exemple l’absència d’engany, orgull o enveja, i també ser capaces de transformar aquestes tendències que ens limiten en les seves qualitats oposades que ens expandeixen, tal com exposa Patañjali en els Ioga Sutras. Així, on hi havia odi conreem la compassió i l’enveja es converteix en bons desitjos cap als altres.

El camí del ioga es nodreix amb una pràctica diària de asana, pranayama, meditació i contemplació de l’ensenyament. La ment dispersa es converteix en una ment concentrada. La vida se sacralitza en tots els sentits. Només amb aquestes fermes bases podrem aconseguir la plenitud interior.

Quina rellevància té l’estudi dels textos en el camí del Ioga?

Els textos sagrats de l’hinduisme tenen el poder de transformar-nos. En el ioga tradicional ens acostem a un text amb respecte, el llegim, l’estudiem, el contemplem o ho recitem amb el clar propòsit de fer-nos un amb l’ensenyament, que aquesta ens transformi i elevi la nostra ment perquè el nostre intel·lecte sigui més brillant. Les escriptures contenen l’ensenyament transmès per la divinitat o per grans savis, moltes vegades en forma de precioses converses en les quals les profundes respostes ens aporten guia i claredat en el nostre camí. Tradicionalment es considera que la millor manera de rebre l’ensenyament és escoltant-la del teu propi guru, sravana. Si això no és possible, una altra opció és la lectura atenta i la contemplació dels textos sagrats.

Ens podria parlar sobre la Devi en el context del ioga?

Sense la Devi no hi ha Ioga. Encara que avui dia s’ensenyi el hatha ioga amb finalitats terapèutics, de salut i benestar, etc., si anem a l’essència del hatha ioga tradicional trobem que tota pràctica de hatha ioga té com a meta el despertar de kundalini. Què és kundalini sinó la potencialitat de la Devi que existeix en nosaltres? Tal com a nivell macrocòsmic la Devi manifesta infinits universos, plans i éssers; a nivell microcòsmic la Devi resideix en el nostre interior com kundalini. En el seu despertar manifesta en nosaltres tot un univers d’experiències yóguicas fins a portar-nos a la fusió amb la Consciència Suprema. La pràctica del ioga és l’adoració a aquesta Devi. L’essència de la pràctica del ioga és la unió de Shiva-Shakti en nosaltres mateixos.