Entrevista a Swami Satyananda Saraswati: L’energía de la ment sutil
(Part I)
Els savis màgics dels quals parlen els llibres existeixen en la vida real, si potser aquesta existència pogués considerar-se com a tal.
Dies enrere va estar en Neuquén en el marc d’una gira per Llatinoamèrica, Swami Satyananda Saraswati. Ell és un sannyasin oriünd de Barcelona, Espanya, que als 15 anys va sentir un anomenat espiritual molt fort que ho va portar a recórrer Europa per llocs en els quals no va trobar resposta a les profunditats de la seva ànima. En conseqüència, als 20 es va instal·lar a l’Índia – on va arribar després d’un viatge de tres mesos per terra- i va viure allí durant gairebé 30 anys. Avui té 60 i des dels primers moments va sentir que aquell havia estat sempre la seva llar.
Després d’una intensa cerca d’un mestre que el guiés en el seu camí d’interiorització que es desenvolupava exorbitantment, va conèixer a Swami Mutkananda i als pocs anys va prendre els vots de renunciant per a dedicar la seva vida a la meditació, l’estudi i la contemplació. “Mai em vaig penedir del fet perquè aquest camí sempre va ser d’una gran aquesta i plenitud”, va comentar swamiji amb una tendresa magnètica en la seva veu.
Durant els últims cinc anys va viatjar periòdicament de l’Índia a Espanya i amb el temps va acabar per quedar-se a Catalunya. El va fer sense un motiu principal que l’impulsés, més que el fluir natural dels processos esdevingut en el dharma de l’estudiant consumat que continua amb l’ensenyament del seu llinatge de mestres.
Durant el seu sojorn en Neuquén swamiji va dictar conferències i seminaris que van estar organitzats i coordinats des del Centre de Ioga Sadhana. Els qui ho vam conèixer no sortim iguals d’aquestes trobades. Succeeix que la seva emanació energètica és tan amorosa i profunda, que difícilment podria explicar-se amb paraules el que se sent quan acaricien el teu cos subtil.
L’objectiu d’aquesta entrevista narrativa és acostar les paraules de swamiji a temàtiques que van socials i vincular a l’espiritual.
L’art de dissoldre les contradiccions
La injustícia i sofriment entre les persones, dins d’un mateix i en el món està donada per la falta d’equilibri. En aquest joc, les formes, egos i inclinacions porten als subjectes “cap a fora” de l’autoconeixement i desregularizan la seva balança. El desafiament en aquesta dicotomia és trobar el punt mitjà per a viure harmònicament la dansa de la realitat. I aquí apareix el Ioga que, lluny de ser una pràctica física –aquesta és només una part- és una filosofia i manera de vida capaç d’imantar a les ànimes que anhelen (encara que no ho sàpiguen) recordar i relligar-se amb la seva essència.
Llavors, com detenir la ment rumeante? Com dissoldre internament la inestable contradicció per a aconseguir l’equilibri? Swami Satyananda Saraswati, amorosament va explicar: “Quan la nostra ment està en harmonia el món és més harmònic perquè el món és en gran part una projecció de la nostra ment. En la mesura que s’apaguen una mica els pensaments i els observo i em sento amb aquesta consciència diferent al pensament, tinc un estat de més pau i llibertat. En la mesura en què em lligo al pensament i m’uneixo amb ell, estic més lineal”.
A poc a poc la ment es torna més lleugera, el seu discerniment s’enforteix i les percepcions se sensibilitzen. Això succeeix producte d’un procés de purificació del subjecte i, en altres paraules, la pràctica del ioga produeix obertura. “Genera més sinceritat, compassió, companyonia. Quan dius alguna cosa veus si a algú li pot fer mal; et fa un ser més afí. Hi ha una intuïció que es va despertant. La ment deixa de ser tan densa i es fa subtil i capta molta informació. A mesura que l’interior es fa més sensible, també es fa més fort”, va detallar swami.
Energia còsmica i meditació
La meditació és el mitjà i en ella la preservació de l’energia sexual un component fonamental en qualsevol camí que es professi profund. D’això es tracta l’anomenat Brahmacharya, una de les arestes que conformen a l’univers del ioga.
“Una de les pautes que dona Patanjali (filòsof conegut com el psicòleg del Ioga), és que en un procés intens de meditació, d’anar cap a dintre, és indissociable el tenir consciència del poder de shakti, d’energia que hi ha en els fluids de l’home i la dona. Segons el ioga es considera que si aquests fluids no es malgasten i es van guardant, regeneren el propi cos físic i donen una gran vitalitat, un intel·lecte molt agut, un poder mental que té més facilitat per a aquietar-se. Llavors en uns certs estadis de meditació, si un pren consciència d’aquesta energia i no l’usa, el poder energètic que comporta és important”, va ensenyar swamiji i va aclarir: “Això no significa repressió ni haver de lluitar amb això, sinó que el mateix camí de meditació et pot portar a estadis en els quals estiguis més sensibilitzat experimentant estats de plenitud interna i com a conseqüència no siguis dependent d’experiències externes i el desig sigui menor. Es tracta de cuidar amorosament aquesta energia, ser conscients de com s’utilitza i que funcioni de suport”.
El Tantra és una pràctica/vocable vinculat directament amb el sexe en l’imaginari conceptual occidental però, lluny d’aquest reduccionisme, Satyananda va explicar que es tracta d’un mètode, un camí. “És una concepció que el cosmos és una energia, una shakti. Així com en la filosofia del Vedanta (textos sagrats hindú) contemplem que la multiplicitat, la dualitat, noms i formes són una maia (il·lusió), el transcendent en el Tantra radica a concebre que tot és una expressió del cosmos, d’aquesta energia. Llavors l’univers és poder, jo ballo amb aquest univers, vaig coneixent el seu poder i l’integro en mi, perquè el poder de l’univers és el meu propi poder. En aquest observar en el que tot va divinitzant-se, la dona ja no és una ‘dona’ sinó és una Devi, la mare. A mesura que tu et vas divinitzant, que et vas considerant com a energia còsmica comences a percebre la divinitat en tot, la divinitat en tu. Tantra és entrar en aquest estat. Està relacionat amb el despertar de l’energia interior, del kundalini; amb mantres, rituals, iniciació”, va revelar.
Per a finalitzar el tema swamiji va esmentar: “A pesar que hi ha escoles que utilitzen la sexualitat en el Tantra en contextos determinats, no es tracta netament del sexual, sinó que ho fan dins d’una correcta i gran disciplina. Els cursos d’amor tántrico són pur comerç”.
Hinduisme i Gènere
Des d’aquesta aresta es desprenen consideracions sobre la qüestió de gènere en l’hinduisme, on cap escriptura sagrada condemna l’homosexualitat i en textos com el kama-sutra, la mateixa està contemplada. D’altra banda, les divinitats i els seus consorts són únicament manifestades des de la perspectiva femení – masculí. Això va despertar la interrogant sobre com és interpretat la “tercera sexualitat” en aquesta filosofia. Sobre aquest tema swamiji va explicar que la consideració femení – masculina de la cosmovisió hindú és simbòlica perquè representa a les dues energies complementàries que fan a l’harmonia de l’univers. En aquest marc va recordar que des de la perspectiva de Advaytavidya (coneixement de la no dualitat) tot és un i en conseqüència aquesta distinció desapareix. “En l’hinduisme és present aquest tercer gènere però no se li va fer propaganda ni es va intentar desestimar-lo o fer-ho desaparèixer sinó que per contra, li ho respecta. La qüestió és l’equilibri, no la sobrepropaganda o l’elevar una condició per sobre l’altra”, va explicar.
Com a despreniment sorgeix la indagació sobre el paper de la dona en la filosofia hindú, sobre la que Satyananda va destacar que hi ha una exaltació d’ella com a mare i procreadora, una intensificació de la divinitat i alhora que va aclarir: “Una altra cosa és la dona a l’Índia actual que va passar per mil anys d’Islam i tota la influència de la moral anglesa victoriana”.
Centro de Yoga Sadhana de Neuquén
“La dona està exaltada com a dona sense necessitat de reprendre rols masculins, sense voler igualar. En això no hi ha una qüestió igual perquè aquesta diferenciació que tenim, de ment i d’emocions, té a veure amb la plena acceptació d’aquestes potencialitats. Per això l’home se sent complet amb la dona i viceversa, es complementen. Es tracta de reconèixer aquesta diferència i del poder allí”,va completar.
Neoadvayta i Nova Era
En el quotidià col·lectiu s’observen abundants manifestacions sobre l’anomenada Nova Era i el salt quàntic que travessa la humanitat a conseqüència del despertar de la consciència. En aquest marc sorgeix un corrent anomenat “Neoadvayta”, en la qual persones que han llegit i compartit amb mestres espirituals, es desprenen en la seva pràctica de la tradició hindú i es deslliguen de la comprensió i estudi dels Vedes com a literatura sagrada i fi del coneixement (un de les característiques de l’hinduisme és reconèixer-los com a font primordial del saber).
Sobre aquest tema swamiji va explicar que en aquest corrent es nega el procés propi del camí espiritual representat pels yamas i niyamas (preceptes morals del ioga proposats per Patanjali) i que els seus practicants es manifesten directament en el final de la pràctica: “Des de la perspectiva d’aquest moviment no hi ha necessitat de mestre. Es nega qualsevol procés perquè es diuen que ja són Brahman, la qual cosa és cert, però es converteix en un coneixement sense base perquè no compta amb el seu procés inherent de camí”.
De ciències i religions
Els extrems de tant allunyar-se acaben per tocar-se. Una cosa similar va ocórrer durant els ‘70, quan es va produir un acostament entre el món filosòfic espiritual d’orient i la ciència d’occident. Una de les claus en aquest procés va ser la publicació del llibre El Tao de la Física (1975) feta pel físic quàntic de la Universitat de Viena, Fritjof Capra.
“Un dia ell estava tombat a la platja i va sentir que era tot una unitat, l’aire, l’aigua, el seu so. Llavors va començar a llegir els Upanishads (part final dels vedes, escriptura sagrada hindú) i el Tao Te King des d’una cerca de l’intern. Es va adonar que les expressions dels textos místics es podien expressar en la quàntica en el final de la paraula, en aquesta unicitat”, va comentar swamiji sobre l’epifania que va guiar a Capra en la seva recerca.
Junto a Carlos Chiarotto y Laura Marcela Sosa Centro de Yoga Sadhana de Neuquén
“La ciència busca fora, vol una comprovació, mentre que el místic, el yogui, cerca endins i va més allà de la ment. Llavors aquests estats als quals arriba mai seran comprovats físicament i sempre hi haurà una diferència amb l’experiència fina perquè és directa no comprovable des del fora”, va distingir Satyananda. I va continuar: “La quàntica entra en paràmetres en els quals el llenguatge falla. En això el que les Upanishads diuen és que ‘aquest Atman és més petit que el més petit, més gran que el més gran, està més a prop que el més pròxim, més lluny que el més llunyà’. Està dient… no ho vulguis comprendre amb la ment racional perquè és temporal i això és atemporal”.
Per a finalitzar, el sannyasin va explicar sobre el dubte de qui escriu respecte a un presumpte intent d’acostament entre cúpules de religions que coincideixen com a valor que la fi de l’experiència espiritual és el mateix. Va desmitificar aquesta idea com un procés fix i va destacar la importància del valor que viu en les diferències.
“Els monoteismes tenen cadascun la seva veritat i és bona la multiplicitat. Hi ha moltes coses similars, el final de l’experiència, però no tots volen arribar al mateix final. Hi ha els qui no volen l’alliberament sinó que volen arribar al cel. Dins de l’hinduisme hi ha els qui desitgen anar prop de Krishna, els advaitas volem anar més enllà del nom, de la forma. Es comparteix el desig de transcendència però aquesta transcendència depèn de cada perspectiva, com es projecta la meta o fins a on. Hi ha intents d’acostament, això pot donar-se quan es deixa anar tota idea religiosa i es comença una altra idea més enllà del nom i de la forma. Però, qui vol deixar anar els seus noms i les seves formes? Un mai vol deixar anar la seva creença”.
Gràcias per la gràcia, gràcies per la màgia.
¡Jai Gurudev!
