Joan Carles Lara
L’hinduisme és la tradició espiritual i metafísica, encara viva,
més antiga de la terra. No depèn de cap messies ni profeta, ni de
la historicitat de cap persona. Tampoc no depèn d’un únic llibre
sagrat (tot i el respecte que atorga als Vedes), ni d’una única
doctrina o dogma, ni d’un únic culte, pràctica o camí; ni tan sols
no depèn d’una única forma d’entendre la Realitat.
En l’arrel mateixa de l’hinduisme hi ha el profund reconeixement
de la sacralitat de tota forma, nom, acció i ésser; la sacralitat de
l’univers, la terra, la natura, els animals, els arbres, els rius i les
muntanyes. I, convé ressaltar-ho, la sacralitat de la nostra pròpia
essència, el reconeixement que la totalitat del cosmos és el
reflex de la Realitat Absoluta. La tradició hindú té com a pilars
valors com ara l’acontentament, l’austeritat, la veracitat, la
fortalesa, el discerniment, el no danyar, l’entrega, la devoció i la
noblesa
