Les Upanishads del Ioga, un ensenyament mil·lenari sempre viu

Les Upanishads del Ioga són poc conegudes i existeixen escasses traduccions a les llengües occidentals. Swami Satyananda Saraswati ens introdueix a aquest ensenyament que condueix al yogui al reconeixement de la seva plenitud.

Amb el seu coneixement de la tradició hindú, la filosofia del ioga, el Advaita Vedanta i el Shivaísmo de Caixmir, Swami Satyananda Saraswati ensenya regularment de manera pura, vivenciada i directa, tal com s’ha transmès tradicionalment, de guru a deixeble. Avui respon a les nostres preguntes:

Què són les Upanishads?

Les Upanishads són el cor mateix de l’hinduisme. Són la part final dels Vedes i tracten sobre el coneixement de la nostra essència, el atman. Exposen el camí que ens condueix a la plenitud del nostre Ésser.

Tradicionalment es considera que hi ha 108 Upanishads de gran rellevància; d’aquestes, deu es consideren les més importants, ja que van ser comentades per Shankara, Ramanuja, Madhva i altres grans savis.

I específicament les Upanishads del Ioga?

Les Upanishads del Ioga són un grup d’unes vint Upanishads que exposen específicament el recorregut del yogui en el seu procés cap a l’alliberament. Tracten en profunditat de les diferents pràctiques i estadis en el camí, i aporten claredat en temes com la concentració, la meditació, el silenci de la ment, els estats d’absorció interior, la contemplació en la no dualitat, el samadhi, el procés de purificació, el cos subtil, kundalini, el mantra, el so interior o res, asana, pranayama i altres aspectes del camí del ioga. Aquests textos es consideren autèntiques joies i són una valuosa guia per a la nostra pràctica.

Quina Upanishad seria la més idònia per a introduir-nos en aquest ensenyament?

Tradicionalment es comença amb l’estudi de la ‘Katha Upanishad’, text que narra el diàleg entre el jove Nachiketa i el gran mestre Yama. Trobem en ella els següents versos de gran bellesa:

“L’Ésser suprem, que es troba ocult en tots els éssers, no brilla cap a l’exterior; però pot ser vist pels savis per mitjans dels seus intel·lectes concentrats i subtils”.

“El savi ha de fondre la seva paraula en la seva ment, i la seva ment en el seu intel·lecte. Deuria després fondre el seu intel·lecte en la ment còsmica, i la ment còsmica en l’Ésser Suprem”.

“Aixeca’t! Desperta! Acosta’t als grans (savis) i aprèn d’ells! La sendera és estreta com el tall d’una navalla, així ho diuen els savis”.

És important recordar que tradicionalment un no estudia aquests textos pel seu compte, ja que el cercador pot adquirir comprensions incorrectes o incompletes. En l’hinduisme es dona gran importància a escoltar l’ensenyament del mestre, shravana. En aquesta escolta existeix una transmissió de sapiència i la benedicció del mestre. Després, quan l’aspirant continua estudiant el text després d’haver-lo sentit, el text per a ell, ha cobrat vida.

Com es desenvolupa la seva narrativa?

L’ensenyament de les Upanishads sol expressar-se com un diàleg entre un mestre i un deixeble. L’estructura dels seus textos és molt variable i molt lliure en la seva expressió; alhora és molt senzilla, però metafísicament molt elevada. Conèixer en certa manera les bases de l’hinduisme ajuda a comprendre la profunditat del seu ensenyament. Unes certes Upanishads presenten la seva saviesa per mitjà d’històries, diàlegs entre savis ascetes i reis; narracions de la creació del cosmos, entre altres. Existeix una àmplia llibertat en la seva forma d’expressió.

En la ‘Chandogya Upanishad’ hi ha una història molt coneguda: Shvetaketu havia tornat a la seva casa després de dotze anys d’estudi amb un mestre. El seu pare Uddhalaka, un home savi, va percebre en el seu fill un cert envaniment i falta d’humilitat, a causa del coneixement adquirit i no assimilat adequadament. Per a provar-lo, Uddhalaka li va preguntar: “Coneixes Allò que una vegada conegut no queda res per conèixer?”. Shvetaketu, sorprès, no va saber què respondre. I li va dir al seu pare que els seus mestres segurament no ho sabien. Al cap d’uns dies, amb una actitud humil, Shvetaketu va demanar a Uddhalaka que li ensenyés sobre això.

Uddhalaka li va ensenyar de manera senzilla i molt profunda. Li va demanar que portés un got d’aigua. Després li va demanar que tirés sal en l’aigua i que la mogués fins que es dissolgués. A l’estona li va preguntar: “Pots veure la sal en l’aigua?”. Shvetaketu va respondre: “No, no puc veure-la, s’ha dissolt”. I el seu pare i guru Uddhalaka li va dir: “De la mateixa manera en què la sal és present en aquesta aigua encara que no es vegi, així el atman és present en tot el que existeix”.

Segons l’ensenyament de les Upanishads, com podem dur a terme la pràctica diària de meditació sense que es converteixi en un acte mecànic?

La meditació és el centre al qual porten totes les pràctiques espirituals. El hatha ioga, el kirtan, la concentració i l’estudi, entre moltes pràctiques més, són suports perquè l’energia dels sentits i la ment vagin cap a l’interior.

El yogui presa consciencia que els moments de meditació són moments molt sagrats. Per a la pràctica, prepara el seu cos i el sent net i pur, així com també la seva roba. Se senti en el seu asana o coixí de meditació, amb actitud de lliurament i humilitat per a romandre en si mateix. En aquest procés, a vegades pot ajudar-nos escoltar alguns mantres, mirar la imatge del nostre mestre o d’alguna cosa que ens inspiri, llegir un text sagrat o fer pranayamas. “Agraeixo al cosmos que em dona l’oportunitat de tenir aquest moment amb mi mateix, honro la meva pròpia i sagrada existència i, havent generat una actitud oberta i sacralitzada, dirigeixo els meus sentits i la meva ment cap a l’interior”.

En la meditació intentem entrar en l’espai en què simplement “som”. L’espai en el qual no volem aconseguir res, sinó que simplement estem asseguts amorosa i tranquil·lament en total presència, observant el silenci anterior al pensament. L’ajuda de les pràctiques esmentades anteriorment farà que la nostra meditació sigui més fàcil i profunda, i puguem accedir a l’espai de no pensament. Quan això succeeix, el gran silenci es manifesta i el yogui reconeix la total plenitud en el seu cor. Això és el fruit de la pràctica constant duta a terme durant llarg temps amb respecte i amor. En llenguatge yóguico, aquesta perseverança es denomina abhyasa. Tot aquest procés, està minuciosament detallat en les Upanishads del Ioga.

La purificació del yogui porta en despertar de la seva energia kundalini i aquesta, al reconeixement de la seva essència. Podria explicar sobre el procés de la meditació, kundalini i realització?

Quan el practicant pot sostenir una meditació profunda i té la gràcia del seu mestre, el despertar de l’energia kundalini té lloc de manera natural. Aquest despertar comporta una transformació interior profunda, ja que la naturalesa de kundalini shakti és purificar-nos i portar-nos a la màxima expressió de la plenitud.

Kundalini ens condueix a la transcendència de la limitació i al reconeixement ple del que Som. Les Upanishads del Ioga tracten específicament d’aquesta purificació i transformació.

Per a finalitzar, podria compartir alguna cita de les Upanishads del Ioga?

Una de les Upanishads del Ioga, la ‘Amritabindu Upanishad’, diu:

“La ment és l’única causa de l’esclavitud i de l’alliberament dels éssers humans. La ment apegada als objectes dels sentits condueix a l’esclavitud. La ment que està lliure de la inclinació als objectes, ens allibera”.

“L’estat suprem és quan la ment es manté fermament en el cor, havent abandonat totes les inclinacions als objectes dels sentits. Allí, la ment aconsegueix la seva autèntica naturalesa, l’Ésser”.

“Controla la ment fins que es funda en el cor, això és saviesa, això és meditació; la resta són xerrameques”.

Veure la Noticia Online