El més important del ioga s’aprèn en el Silenci

Va ser a l’Índia en 1976 a la recerca d’un guia per a la seva pràctica. Allí es va convertir en renunciant (sannyasi) de l’ordre de Sri Shankara i va tornar, 30 anys després, a Espanya, on comparteix l’ensenyament transmès i l’essència del ioga
a tot aquell que desitja aprofundir en aquest camí. És una entrevista de Irene Jimeno per a YogaenRed.

Compte Swami Satyananda Saraswati que en els anys 70, als 15 anys, va llegir la Bhagavad Gita, un text que va despertar en ell una intensa necessitat d’aprofundir en el seu interior. Va començar a practicar hatha ioga amb l’ajuda dels llibres de Iyengar, Van Lysebeth, Swami Sivananda, Vishnudevananda i amb la guia de diferents professors.
Notava com les asanas i respiracions yóguicas calmaven la seva ment, harmonitzaven el prana i va anar descobrint una altra manera de viure.
De manera natural la seva dieta va passar a ser vegetariana, i finalment van arribar la meditació i la necessitat de trobar un mestre que
guiés aquest procés. Aquesta necessitat li va conduir a l’Índia en 1976.

Has dedicat la teva vida a aquest procés. Després de tots aquests anys, com definiries el Ioga?

El Ioga és el conjunt de pràctiques, tècniques, i coneixement que ens porta al ple reconeixement de la nostra essència, a donar-nos compte que som la totalitat, la Consciència Una més enllà de l’individu.

Krishna defineix el ioga en la Bhagavad Gita com la ‘dissociació amb el sofriment’. La meta del ioga és kaivalya, l’alliberament.
Alliberar-se de la il·lusió de ser un cos-ment i reconèixer-se com la Consciència sempre lliure.

A Occident, en l’actualitat, quan parlem de ioga moltes vegades ens referim al Hatha ioga.

Sí, i el Ioga és molt més. Per exemple, el asana, en el Tall ioga de Patañjali és només un pas més en el procés. Però abans
trobem els yamas, una conducta ètica impecable en totes les teves accions: la no violència, la veracitat, no apropiar-te del que no és teu, l’autocontrol i l’estar lliure d’avarícia. Només seguint adequadament aquest primer pas, quin canvi experimentaríem!
Però sovint el Hatha ioga no s’associa amb una manera de viure que inclogui la totalitat de la nostra vida. Moltes persones busquen en el ioga només la solució a problemes físics i mentals quan podrien trobar molt més. El bon professor, aquell que viu el ioga de manera profunda, no sols té l’habilitat de resoldre aquests problemes sinó que és capaç de mostrar acuradament, i de acord a cada persona, una altra manera de viure que pot aportar una aquesta molt més gran.

Què recomanaries a algú que sent que vol aprofundir en la seva pràctica de ioga?

Si el asana i el pranayama són executats correctament, de manera natural sorgeix un silenci que et porta a la meditació. El més important del ioga s’aprèn en el Silenci. Aquest estat on no hi ha cap contingut en la ment i on la mateixa idea de ‘jo’ s’esvaeix. En aquest Silenci trobem l’ensenyament més sagrat, i aquesta és la porta del despertar. També li diria que investigui i se submergeixi en la gran saviesa de la filosofia del ioga: Karma ioga, el ioga de l’acció desinteressada, Bhakti ioga, el ioga de la devoció, Tall ioga, el ioga de la meditació, Jñana ioga, el ioga del coneixement…

Has viscut 30 anys a l’Índia. Què destacaries de tots aquests anys de pràctica?

La gràcia del meu mestre, l’impacte invisible i poderós fruit del contacte amb una persona establerta en el Coneixement. Això és, sens dubte, el que més em va transformar. Després, per descomptat, els anys de feliç pràctica: hatha ioga, pranayama, rigorosa meditació, recitació de textos, la repetició del mantra, peregrinacions, l’estudi de textos sagrats, la companyia de mestres… I llargs períodes de vida solitària.

És necessari aquest aïllament per a recórrer el camí del ioga o es pot compatibilitzar amb l’atrafegada vida moderna?

Si llegim les vides dels yoguis, molts d’ells es retiraven per a dedicar-se a la pràctica en plenitud. Alhora, molts mestres contemporanis ens ensenyen que podem portar una pràctica yóguica enmig de la vida quotidiana. La totalitat de la vida és Ioga. Aquí està el gran secret! De què serveix fer Shirshasana molt bé si no soc capaç de tractar bé al meu fill o no soc ètic amb els altres? El yogui sacralitza la seva vida. Si aconseguim viure constantment amb aquesta actitud, la vida es converteix en el camí i el mestre; i cada situació, en un acte on podem créixer. Tot això de forma relaxada, equivocant-nos, però sabent que si tenim un intens desig d’aconseguir la llibertat interior, la vida anirà manifestant els mitjans per a aconseguir-ho.

“El yogui sacralitza la seva vida”, què significa sacralitzar la nostra vida?

Fa falta primer trencar amb la vulgaritat en la qual ens emboliquen els mitjans de comunicació i elevar les nostres vides. El yogui viu amb uns valors elevats i contempla la divinitat de la seva pròpia essència. A poc a poc, i a causa de la intensitat de la seva pràctica, comença a percebre aquesta mateixa essència divina en els altres, en l’univers, en els arbres, en els animals, a les muntanyes i entra en un estat natural i elevat de consciència.

Podem reconèixer aquesta sacralitat en les nostres pròpies arrels occidentals?

L’ésser humà sempre ha buscat la infinitud del seu propi ésser. Des de la profunda metafísica hindú als antics filòsofs grecs i romans (pitagòrics, òrfics, platònics, neoplatònics…), el taoisme, el budisme, les tradicions dels indis sioux, lakota o poble; per no parlar de les tradicions xamàniques del nord d’Europa i moltes altres… La cerca de la infinitud és part de la cerca existencial de l’ésser humà. Tal com diuen les Upanishads, res que sigui finit ens donarà plena satisfacció. En realitat és l’infinit que es busca a si mateix.

El teu mestre, Swami Muktananda, ensenyava el Ioga, el Advaita Vedanta i el Shivaísmo de Caixmir com a mètodes per a reconèixer aquesta infinitud.

Les diferents escoles dins de l’hinduisme són molt permeables i comparteixen molts principis. Un dels mestres de ioga contemporanis més coneguts, Swami Sivananda de Rishikesh, va ser un gran exponent del hatha ioga, però també del tall ioga, bhakti ioga i del Advaita Vedanta. De la mateixa forma, el meu mestre ens va formar en hatha ioga, insistint en els beneficis d’aquesta pràctica mentrestant, al mateix temps, ens iniciava en la pràctica del kirtan, cant devocional, la meditació i en el camí de el coneixement del Advaita Vedanta. El advaita és la concepció metafísica de les Upanihads, (més tard desenvolupada per Sri Shankara, fins a arribar a Ramana Maharshi), que ens porta al reconeixement no dual de la nostra essència o atman.

Quina és l’essència del Advaita Vedanta?

La comprensió clara, primer de manera intel·lectual i després de manera experiencial, que existeix una única essència transcendent més enllà de tot nom, forma, temps, espai, causa i efecte. I aquesta Realitat transcendent que els textos intenten descriure a través de conceptes com ‘sat cit ananda’ (existència, consciència i aquesta absolutes), és el que Soc, la Consciència no dual.

I com arribem a aquest coneixement?

A través de l’acte-indagació o vichara, el discerniment entre el Real, sat, i el transitori, asat. El conegut Qui soc jo? Soc aquest cos? Soc el prana o energia vital? La ment, l’intel·lecte? El cercador aprofundeix en aquesta indagació fins que el cercador i la cerca desparecen i el que subsisteix és la Realitat sempre plena i lliure en si mateixa. Swami Satyananda realitzarà un retir experiencial sobre Advaita Vedanta a l’agost de 2016 en Ca Sans, Girona, exposant l’obra de Sri Shankara: Vivekachudamani, La Joia Suprema del Discerniment.

Més Informació