http://salavilamir.blogspot.com/2018/08/mauna-la-ensenanza-del-silencio-de.html

El silenci del que ens parla Satyananda no és simplement l’absència de paraules i sorolls sinò un concepte molt més profund e íntim que esdevé creador. És aquell silenci que et permet caminar pel carrer sense que et desvii de la teva consciència a l’hora d’obrar. Per exemple, he arribat a la conclusió que beure tal licor no és bo per la meva persona perquè em perjudica la salut. Si la consciència és plena i el silenci és obvi per més que se’t tempti no en veuràs. Si en veus significa que el teu silenci creatiu, no és un tal silenci. No és fàcil ser silenciós en mig del xibarri. Però és possible i es pot arribar molt lluny. És alló de Sant Bernat que se sentia sol al bell mig de la multitud. MAUNA, que vol dir silenci, és unn llibret basat en l’experiència personal del seu autor, fill de Granollers i molt estimat. El seu aspecte exterior no ens portarà a conèixer que el silenci és la seva vida però les seves paraules seran una invitació per conèixer la seva personalitat. Per a mi ha estat una descoberta i, a la vegada,  una il·lusió per la consciència que jo tenia dels molts punts de contacte entre l’hinduisme i el cristianisme. Per tenir-ne una idea, a partir d’un escrit que invita a la lectura, transcriurè un poema d’una mestra hindú contemporànea, Prema Panduranga, i en el seu poema trobareu expressions que us faran exclamar, aixó és evangeli pur. No les escric, les descobrireu. Diu el poema; “El habla necesita compañía, el silencio necesita soledad/ El habla quiere conquistar a los demás, el silencio quiere conquistar-te a ti mismo./ El habla crea amigos i enemigos, el silencio es amigo de todos./ El habla necesita respeto, el silencio tiene ya esta respeto./ El habla està relacionada con la tierra, el silencio es transcendente./ El habla educa, el silencio exalta. / El habla tiene limitaciones, el silencio es ilimitado./ El habla necesita esfuerzo, el silencio mucho más./ El habla es humana, el silencio es divino./ Mientras hablas te oyen otras criaturas, en silencio puedes oir al Creador. El silencio te lleva a la quietud de la mente, luego a la introspección, a la purificación, y finalmente a la liberación.” Francament a l’acabar la lectura vaig proposar-me entrar en el gran silenci, amb pràcriques que s’aniran allargant, una al matí i l’altra a la tarda  amb una variant que el meu mantra serà “Pare nostre, que esteu en el cel”. El silenci hindú també busca la divinitat.