“Totes les pràctiques espirituals existeixen per a ajudar-nos a entrar en el Gran Silenci. El silenci interior és com un flux de coneixement directe i transformador. No es tracta d’omplir-nos de nocions intel·lectuals, sinó de submergir-nos en la nostra pròpia essència”, escriu Swami Satyananda Saraswati en el seu llibre Mauna, l’ensenyament del Silenci.

Amb Swami Satyananda Saraswati hem parlat de el Gran Silenci.

 Swamiji, podries parlar-nos del que significa el Gran Silenci?

L’autèntic silenci, valorat pels savis des de l’antiguitat, és el Silenci interior. Entrar en el Silenci significa anar més enllà de l’espai mental; significa anar a l’arrel del que ja som.

L’espai mental conté el condicionament del nostre passat, de la nostra pròpia història, i les imaginacions i especulacions del futur. En ell, sostenim la il·lusió d’un personatge.

Estar en el Silenci, amb majúscules, és entrar en un espai no definible, on no hi ha pensament, ni emoció, ni concepte, només existència pura; on jo no existeixo en el sentit limitat, però sí que Existeixo plenament en el sentit Real; és anar a la font, a l’arrel de l’existència, a l’Essència pura. Aquest és el gran Gran Silenci.

Com començar? Com podem arribar a aquest Silenci? Primer hauríem de ser capaços de tenir uns moments al dia per a estar solos. Quants moments al dia ens dediquem a estar en silenci amb nosaltres mateixos? Fem moltes coses, però quants moments els dediquem simplement a ser?

Suposant que ens donéssim aquests moments, on estaríem?, en un profund silenci o en el soroll de la nostra ment? Possiblement estaríem escoltant el personatge psicològic (un personatge que intentem que sigui fantàstic encara que moltes vegades no ens el sembla) i a tota una sèrie de conceptes que res tenen a veure amb nosaltres. Res del que pensem, del que sentim ni del que recordem, té a veure amb la nostra veritable Essència.

Al principi és necessari crear un espai de silenci extern per a poder entrar en el silenci interior i fer callar la ment amb la seva història inacabable. La ment va creant contínuament nous mons interiors. És aquí on la pràctica de tècniques yóguicas i meditatives és important (però ara, no m’estendré en aquest punt).

En aquest procés, la pràctica regular és molt necessària. Per mitjà d’ella, anem entrant en espais de menys contingut mental i a poc a poc podrem romandre en el silenci interior. Amb aquesta preparació, entrarem en un estadi molt important. Si tenim intensitat i alhora desagafo, aquesta pràctica yóguica inicial ens conduirà a una profunda observació: si en el silenci interior experiment la meva existència sense estar relacionada amb les experiències del cos, de la ment i de l’intel·lecte, llavors qui soc jo? A aquesta profunda observació, se la denomina vichara o acte-indagació i és una pràctica de gran rellevància en el camí del advaita vedanta. No es tracta d’esperar cap resposta conceptual, ni tampoc cap experiència, sinó de reconèixer el més pròxim i íntim, el més obvi: la consciència que sempre existeix en nosaltres independentment dels estats que experimentin la nostra ment i el nostre cos.

Per a arribar al Gran Silenci, és també d’immensa ajuda trobar a un mestre que ens pugui guiar en el subtil camí del coneixement i poder reconèixer la plenitud que existeix sempre en nosaltres. Una vegada reconeguda la plenitud en el nostre cor, la podrem reconèixer en tots els éssers i en tot el que existeix. A això se’n diu prajña o saviesa. Es tracta d’un coneixement directe, no és un coneixement filtrat per la ment ni per l’intel·lecte amb els seus condicionants; és un reconeixement interior, una experiència directa que comporta una profunda transformació.

Aquest Silenci és la meta del camí?

La paraula silencio és una manera d’expressar una cosa inefable. Durant milers i milers d’anys, moltes persones han dedicat la seva vida a aconseguir el Gran Silenci. És tal la immensitat d’aquest descobriment! Reconèixer el que en realitat ja som, el real en nosaltres, més enllà del món conceptual. Els antics savis deien que una vegada vist Això, ja no queda res més per conèixer. És la meta última. Al llarg de la història, moltes persones han lliurat la seva vida a aquest procés d’autoconeixement.

Ens pots parlar de la teva experiència?

En els gairebé trenta anys que vaig viure a l’Índia amb el meu mestre i amb altres mestres, els moments de major ensenyament, de més plenitud, els més gloriosos, van anar en silenci. Els moments més intensos d’aprenentatge van anar estant al costat del meu guru en silenci. Què ocorria? Res Què transmetia? Un estat de plenitud independent. És difícil d’explicar. De manera directa i no mental, tenia lloc un reconeixement intern. El reconeixement d’una plenitud que no depèn de res. Un albiri del reconeixement de l’Essència no dual de la qual parlen els textos del advaita vedanta.

Per què no estem sempre en aquest Silenci si és la nostra pròpia essència?

El silenci és el cor de tot i està més enllà del petit “jo”, però estem enamorats del petit “jo”. Hem creat tot un món de conceptes que ens lliguen i limiten al voltant del nostre petit “jo”. Hem de ser capaços de fer el salt a la immensitat de la consciència.

Els textos parlen de purna, plenitud, com l’estat de llibertat on no existeix la limitació perquè s’ha transcendit tot concepte.

Com deia el gran savi Sri Ramana Maharshi en el seu Upadesa Sara (Essència de l’ensenyament): “No li queda cap acció per fer a aquest gran yogui, la ment del qual s’ha extingit i que descansa en el seu propi Ser transcendent”

(Aquesta conversa ha estat traduïda per Àngels Barnadas)

La col·lecció “Diàlegs amb Swami Satyananda Saraswati”de la nova editorial Edicions Advaitavidya està dedicada a publicar diferents títols monogràfics sobre els pilars més rellevants del camí espiritual de la tradició hindú. Amb un estil pròxim i alhora profund, publica els ensenyaments que Swami Satyananda Saraswati ha anat impartint. Es poden trobar els dos primers volums en les llibreries especialitzades, en Amazón o escrivint a ediciones@advaitavidya.cat.

Més informació a www.advaitavidya.org