Entrevista a Yoga en red
Què és i què no és la meditació: 3 qüestions bàsiques
La meditació és anar cap a l’interior i entrar en els espais de plenitud que existeixen sempre en nosaltres. Tot el camí, els passos, les tècniques que ens acosten a això també formen part de la meditació. Respon Swami Satyananda Saraswati.
El meditador cerca un espai que no depengui de cap factor extern, un espai d’equanimitat i aquesta que no depengui de res ni de ningú. El que es necessita és determinació i perseverança. Practicar de forma continuada amb l’ajuda d’alguna tècnica per a dirigir-nos cap a aquest espai.
1a Pregunta: Meditació és deixar la ment en blanc?
Swami Satyananda: Meditació pot ser deixar la ment en blanc. Existeixen espais meditatius en els quals no hi ha cap contingut. Llavors experimentem una gran plenitud. Però meditació també és quan a poc a poc prenem distància dels processos mentals. Veiem el pensament, però no ens cremem amb el pensament. La ment pot estar trista, però jo estic bé. És entendre la diferència entre el que és la ment i el pensament, i el que soc jo.
2a Pregunta: Però la ment no som nosaltres?
Swami Satyananda: La ment, segons la tradició del ioga, és només una part de nosaltres. Nosaltres som una consciència que és anterior a la ment. Per exemple: a vegades no hi ha pensament i hi ha alguna cosa que reconeix: “la ment està en blanc”. Nosaltres hem continuat existint, però la ment estava sense cap contingut. Què és això que reconeix quan la ment està agitada, està molt tranquil·la, o està sense pensament? Aquesta consciència que coneix, és el que busquem en meditació, els grans mestres la defineixen com un espai de plenitud.
3a Pregunta: Qualsevol pot practicar la meditació?
Swami Satyananda: La meditació pot ser vàlida per a tots. El que passa és que no hi ha res que sigui per a tothom. Tots tenim interessos diferents, però tots gaudim d’una ment aquietada. És un espai expansiu. El món del pensament a vegades ens omple de conceptes, d’idees, de coses que escoltem. Quan hi ha aquest buit tan ple, el que sentim és dita, va unit. És una cosa molt satisfactòria, molt feliç. El que passa és que estem en una societat hiperactiva i hiperestimulada… Llavors la meditació és ser capaç de, no fer, sinó ser. Sentir el que ets, en profunditat.
