d'A L'AMINDOLA, juliol 2021, núm. 39

A CURTA DISTÀNCIA per Maria Clara Prat i Roig

Swami Satyananda Saraswati

Observem la dieta, que sigui respectuosa amb els éssers vius, que no promogui la violència, trobem espais on podem anar més enllà del pensament: és la filosofia de l’hinduisme

Swami Satyananda Saraswati, a la comunitat de l’Ametlla del Vallès. Foto: C. Prat

En un racó tranquil de l’Ametlla, on conviu des de fa uns quatre anys amb una petita comunitat, em rep Swami Satyananda Saraswati. D’origen granollerí, sent molt jove va sentir a parlar de l’hinduisme per part d’un professor i de seguit es va sentir atret per la filosofia hindú; aquest fet li va canviar la vida.

Què significa Swami Satyananda Saraswati?

Swami és un nom de respecte a l’Índia, significa «mestre» o «monjo». Quan una persona dedica la seva vida plenament a la contemplació, a la meditació i a l’estudi se li dona el nom de swami.
Satya vol dir «veritat» i Ananda vol dir «joia». Satyananda significa, doncs, «la joia de l’existència absolu- ta o de la veritat». Saraswasti és el nom de la deessa del Coneixement i de la Saviesa; també és el nom de l’orde monàstic al qual pertanyo. Aquest és el nom que vaig rebre quan em van iniciar l’any 1980.

Quin significat té el vestit que porteu, tot de color taronja?

En l’hinduisme el color taronja és el símbol de la puresa; per tant, és una manera de recordar-te constantment que cal viure en un estat ple de llum i claredat.

Podria explicar quina ha sigut la seva trajectòria espiritual?

Vaig sentir a parlar de l’hinduisme de jove en una classe de religió. El professor em va deixar una còpia de la Bhagavad Gita i em vaig sentir fortament atret per aquesta filosofia. Vaig començar a fer ioga, meditació i em vaig fer vegetarià. Més endavant vaig sentir la necessitat de trobar un mestre, un guia, i als vint anys vaig viatjar a l’Índia per primera vegada.
Un cop a l’Índia va començar una recerca espiritual, viatjant per molts ashrams (comunitats) i monestirs, vaig conèixer el Dalai Lama i altres mestres budistes, així com ioguis i mestres de diferents escoles hindús. Finalment, al centre de l’Índia, a Maharastra, vaig trobar el meu mestre, Swami Muktananda.
Vaig viure en el seu ashram durant uns mesos i vaig notar una immensa transformació interior. Vaig tornar a Granollers, però vaig seguir passant llargues estades amb ell fins l’any 1980, quan em va iniciar i em donà el nom de Swami; jo tenia llavors 25 anys.
L’any 1982 el meu mestre deixà el seu cos, i al meu interior vaig sentir que m’havia de retirar per assimilar tot l’ensenyament que m’havia donat. Vaig viatjar a l’Índia i, després d’uns mesos de pelegrinatge, vaig arribar a Arunachala, una muntanya que es considera sagrada del sud de l’Índia. Vaig sentir tal connexió amb aquest lloc que hi vaig viure uns vint-i-cinc anys.
El 1990 el meu pare va emmalaltir i vaig tornar per estar amb ell i acompanyar-lo en el moment de la seva mort. Llavors un grup de persones em van demanar si els podia ensenyar l’hinduisme, la meditació i el ioga, i vaig acceptar. Vaig tornar a l’Índia, però cada dos o tres anys feia una visita a Catalunya i a Espanya per ensenyar l’hinduisme. El 2010 vaig sentir que el meu lloc era aquí, i ja no vaig sentir la necessitat de tornar a l’Índia.
Actualment hi faig viatges esporàdics, també viatjo a Mèxic i a l’Argentina, on ensenyo a grups importants de persones que segueixen l’hinduisme. Fa quatre anys vaig venir a viure a l’Ametlla i vàrem crear una petita comunitat.

Quins són els preceptes més importants de l’hinduisme?

L’Univers és sagrat. La totalitat de la vida és també un acte sagrat. El respecte i la compassió per a totes les persones, els animals i la natura… Cal descobrir també aquesta sacralitat a dins nostre. Viure en presència, consciència, tenir una gran ètica. Més profundament, cal anar més enllà de la ment i trobar els espais de silenci on el petit jo desapareix en la Gran Existència que tot ho envolta.

Què és l’Associació Advaitavidya?

L’associació sorgí de l’anhel d’un grup de persones de practicar i difondre la filosofia i pràctica de l’hinduisme a Catalunya. Vàrem crear aquesta associació per donar un nom a les activitats i també perquè publicàvem llibres en aquesta tasca de difusió, estudi i contemplació. D’aquí sorgí edicions Advaitavidya.

La paraula advaita vol dir «no dualitat». L’advaita és un sistema filosòfic hindú que ensenya que sols hi ha una única existència, una essència que alguns anomenen la Divinitat, i que tots els éssers tenim aquesta mateixa essència. Vidya vol dir «coneixement», així que la paraula Advaitavidya vol dir «coneixement de la no dualitat».

La pandèmia està fent trontollar mundialment el sistema de vida frenètic i insostenible que tenim. El confinament ha fet que forçosament ens haguem hagut de quedar tancats a casa. Aquest fet ha provocat que algunes persones comencin a mirar cap al seu interior; altres, però, es troben perdudes… Com les pot ajudar l’hinduisme?

El fet d’haver de quedar-nos a casa durant uns mesos, a algunes persones els ha fet descobrir que existeix un espai de goig i plenitud en nosaltres mateixos. Que no per consumir més o per l’èxit extern serem més feliços. Que en les coses més senzilles hi ha una gran bellesa, si sabem observar.

A un altre nivell, la pandèmia ens ha fet veure que els governs democràtics en qui confiem es poden tornar dictatorials de cop i volta, exigint a la gent que no obri les seves botigues o restaurants sense donar-los les ajudes necessàries per sostenir-se. Prohibint-nos també sortir a la nit o de matinada, reunir-nos amb amics i ni tan sols veure els nostres familiars propers. Tot això utilitzant els poderosos mitjans de comunicació «oficials», que han generat durant més d’un any una immensa sensació de por que no ha estat beneficiosa per a ningú. Per no dir que també s’han censurat moltes notícies, s’han amagat remeis alternatius i s’ha silenciat a tots aquells que tenien una altra visió sobre el que estava passant.

També ha estat un record que el sistema de consumisme, usura i complexitat tecnològica en el qual vivim està exhaust, i que és urgent retrobar una altra forma de viure on l’ésser humà estigui en harmonia amb la natura i el cosmos. Cap societat com l’actual havia tingut mai tanta gent amb depressions i problemes mentals, per no parlar dels suïcidis diaris. Cal un canvi total de paradigma que vagi molt més enllà de les ridícules mesures «ecològiques» que se’ns proposen des de l’àmbit governamental. Cal un canvi radical de vida i de consciència.

«Si l’ésser humà canvia, la societat canvia, són les nostres negativitats les que es manifesten a fora.» Aquesta és una frase seva. Pensa que aquesta crisi mundial és una oportunitat per fer un canvi humà i de la societat?

Com més persones facin un canvi interior, més repercutirà socialment. Estem molt condicionats pels mitjans de comunicació controlats pels grans lobbies de poder mundials, però, tot i així, hem de ser optimistes i mirar de viure en l’acontentament i el goig passi el que passi, tenint poques expectatives amb el sistemes polítics existents.

El futur està en els nens i els joves. Pensa que s’haurien d’ensenyar més eines espirituals per formar els nens i joves com a persones més felices i que puguin viure en l’harmonia?

S’hauria de formar persones que ressaltessin en excel·lència, ètica, fortalesa interior, saviesa i honestedat. Tenim un sistema educatiu que vol «peons» per produir i consumir, i que no siguin capaços de canviar radicalment el sistema existent. El sistema educatiu actual no està fet per crear persones lliures. Margat tot, la tasca del professor és preciosa i impressionant. És una professió vocacional molt important, però moltes vegades el mateix sistema educatiu limita les seves possibilitats.

Llegir l’article aquí (pàg. 6)