Swami Satyananda va trobar en l’hinduisme la sacralitat de la vida

Per Alizbeth Mercat i José Roberto Rodríguez

Aquesta entrevista inclou un mantra o pregària que pugem en un arxiu de SoundCloud

George Harrison coreja en la seva cançó My Sweet
Lord el mantra: Hare Krishna, hare, hare, hare
branca, branca, branca, hare, hare. En la dècada de
1960 diversos grups musicals com The Beatles,
The Beachs Boys i el cantautor Donovan, van visitar al mestre de la meditació transcendental Maharishi Mahesh Yogi.
Sembla que en aquests anys de contracultura i hippies, estava de moda l’interès per l’Índia i les seves tradicions, ja que escriptors com Octavio Paz i Julio Cortázar es van deixar seduir per les pràctiques hindús i van anar a ballar fins a aquestes terres (YouTube alberga un vídeo de l’esdeveniment).

Swami Satyandanda Saraswati (Barcelona, 1955)
no practicava en la seva joventut un culte especialment malgrat que la seva família és catòlica. Als 20 anys no sentia cap connexió religiosa, però feia meditació, ioga i el seu esperit li cridava a l’Índia, així que va anar a buscar un mestre guia.

Un viatge em canvio la vida, vaig estar en diversos llocs des de l’Himàlaia fins al centre de l’Índia i vaig trobar a Swam Mutarayn. I amb ell, de manera natural, vaig reconèixer aquest gran tresor, aquest espai de pau i de lluita que existeix en tots nosaltres, vaig viure un procés de meditació, de contemplació, perquè aquest reconeixement s’anés fent natural i constant, aquest ha estat el viatge de tota la meva vida, va explicar Swami.

Per a compartir la seva experiència, Swami va escriure el llibre L’hinduisme (Fragmenta Editorial, 2014) que tracta l’essència del que significa aquesta tradició. Parla sobre els textos més importants, el camí de el reconeixement, de la sacralitat de la vida i dels mitjans per a aconseguir aquest reconeixement. “Ens dona una clara idea del que és l’hinduisme, a vegades conegut o desconegut en l’occident”.

Actualment hi ha classes de ioga en els gimnasos, la gent busca la contemplació, ser natural i conviure amb el cosmos és una tasca per complir; no obstant això, “hi ha molt de desconeixement i aquesta tradició que tant aporta, ha de ser més bella, més integrada”.

Aquesta atracció per l’hindú ha desembocat també a deformar uns certs rituals a simples pràctiques comercials, com ho és el ioga i el ser “natural”, perquè – descriu Swami- se li dona molta importància al cos:

L’autèntica tradició del ioga ens mostra el reconeixement del qui soc. En occident hi ha una obsessió en el visible, en què soc només cos. El cos neix, creix, envelleix i mor, no és una idea extraordinària pensar que només existeix durant un moment, hi ha alguna cosa en nosaltres que defuig aquesta idea i se sent eterna, que no es relaciona a l’hinduisme, està en tots nosaltres buscar la infinitud en el cor.

Què ha malinterpretat la mentalitat occidental? Si es deixa de menjar carn, el cosmos portarà la pau cap a la nostra ment? Hem fet malament la contemplació? Hem de saber mantres? A continuació, Swami enlistó algunes idees que poden il·lustrar-nos per què en occident vivim sense pau.

1) Ens mantenim en el pla del pensament, la ment és moviment i pensament, però la vida va més enllà. Tots tenim un espai de pau, de plenitud, que no reconeixem, perquè no li prestem a el que és útil i sempre estem en un món de les idees.

2) Jo haig de portar aquesta pau a les meves relacions, al meu món empíric, al meu món relatiu, no sols quan medito tinc pau, s’ha de socialitzar la pau en les accions. Tot això ha d’estar impregnat, en els meus reconeixements i d’aquesta harmonia que pugui veure en mi. Jo canvi, la meva vida canvia i el meu món poc a poc.

3) L’ésser humà no és només el que menja. Pot ser vegà i injust en les seves actituds, l’ésser humà és una totalitat formada amb el que menja, fa i hem de ser coherents. La persona espiritual no ho és perquè mediti o faci oracions, és espiritual en la forma que tracta al seu fill, mare, treballadors. Per exemple, hi ha una gran virtut en els vegans de no danyar a l’animal però no és suficient, cal ampliar-lo a tots els nivells de la nostra vida.

Llavors què és l’espiritualitat des de la perspectiva de Swami? És conèixer-se a si mateix, saber què és la nostra part manifesta (cos) i sacralitzar la vida, integrar-se en el cosmos. “Penso que aquesta visió de l’hinduisme és molt important en aquest món modern on l’ésser humà s’ha convertit en productor i consumidor, la societat necessita reconstruir la seva relació amb la terra.

Un punt interessant del llibre assenyala que el hinduisme no és una religió en sentit estricte, és a dir no té el seu llibre sagrat, messies ni dogma establert; és una tradició més antiga que la terra. “El que l’hinduisme mostra són moltes maneres de comprendre la realitat, molts camins i acostaments. Hi ha molta llibertat i amplitud en el camí de connectar-se a els éssers suprems”. L’objectiu de Swami és que les persones llegeixin i coneguin de què tracta l’hinduisme, no pretén conversions a aquesta tradició ancestral. Però si alguna persona ve de gust saber més i corejar mantres com Harrison, pot assistir a la presentació del text el 17 d’octubre a les 18.45 en la llibreria Gandhi d’Avinguda Miguel Ángel de Quevedo 121, Ex Hisenda de Guadalupe Chimalistac.