Edició de Swami Satyānanda Saraswatī

 Fragmenta editorial, 2013 (Barcelona)

Contrapunts de Laia de Ahumada, Albert Ferrer i Vicente Merlo

L’hinduisme és la tradició espiritual i metafísica, encara viva, més antiga de la terra. No depèn de cap messies ni profeta, ni de la historicitat de cap persona. Tampoc no depèn d’un únic llibre sagrat (tot i el respecte que atorga als Vedes), ni d’una única doctrina o dogma, ni d’un únic culte, pràctica o camí; ni tan sols no depèn d’una única forma d’entendre la Realitat.

En l’arrel mateixa de l’hinduisme hi ha el profund reconeixement de la sacralitat de tota forma, nom, acció i ésser; la sacralitat de l’univers, la terra, la natura, els animals, els arbres, els rius i les muntanyes. I, convé ressaltar-ho, la sacralitat de la nostra pròpia essència, el reconeixement que la totalitat del cosmos és el reflex de la Realitat Absoluta. La tradició hindú té com a pilars valors com ara l’acontentament, l’austeritat, la veracitat, la fortalesa, el discerniment, el no danyar, l’entrega, la devoció i la noblesa.